John Atcherley Dew

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJohn Dew

Modifica el valor a Wikidata
Nom originalJohn Atcherley Dew
Biografia
Naixement5 maig 1948 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Waipawa Modifica el valor a Wikidata
Administrador apostòlic
4 octubre 2019 –
Cardenal
14 febrer 2015 –
4t Bisbe diocesà
1r abril 2005 –
← Thomas Stafford Williams
Arquebisbe catòlic
21 març 2005 –
← Thomas Stafford Williams
Bisbe auxiliar
1r abril 1995 –
Bisbe titular
1r abril 1995 –
Diòcesi: Privata (fr) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatNova Zelanda Nova Zelanda
ReligióCatolicisme
FormacióHoly Name Seminary (en) Tradueix
Chanel College, Masterton (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (2018–), sacerdot catòlic (1976–) Modifica el valor a Wikidata
Ordenació sacerdotal en el ritu romà9 de maig de 1976
per Reginald Delargey
Consagració31 de maig de 1995
per Thomas Williams
Proclamació cardenalícia14 de febrer de 2015
per Francesc
Cardenal prevere de Sant'Ippolito
Peace through Integrity
Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

John Atcherley Dew (nascut el 5 de maig de 1948) és un arquebisbe i cardenal catòlic neozelandès. És el sisè arquebisbe de Wellington i el metropolità de Nova Zelanda.

Biografia[modifica]

Dew va néixer a Waipawa, fill de George i Joan Dew. Té dues germanes. Assisití a l'Escola Primària St. Joseph a Waipukurau (dirigida per les Germandes de Sant Josep de Natzaret) i a l'institut de Sant Josep, a Masterton, dirigit pels Germans Maristes. Des d'allà anà al postulantat dels Germans Maristes a Tuakau per un breu període.[1] Després d'un any treballant al Banc de Nova Zelanda a Waipukurau, a les Llars d'Infants Anderson a Napier[1] i estudiant horticultura,[2] inicià els seus estudis pel presbiterat al Seminari del Sant Nom de Christchurch, on estudià filosofia; i després teologia al Seminari de la Santa Creu a Mosgiel. Jugà a rugbi amb l'equip del seminari de la Santa Creu, a la posició de prop.[3]

Carrera presbiteral[modifica]

Dew va ser ordenat prevere a Waipukurau pel cardenal Reginald Delargey el maig de 1976. Va ser nomenat vicari a la parròquia de Sant Josep d'Upper Hutt (1976-79). Serví a les illes Cook al bisbat de Rarotonga entre 1980 i 1982. Tornà a Wellington, i entre 1983 i 1987 va tenir responsabilitats en el ministeri de joves i la comunitat Māori.[4]

Director del Seminari[modifica]

Dew estava al comitè de direcció del Holy Cross College, Mosgiel,, el seminari nacional neozelandès, entre 1988 i 1991. Va ser director d'un programa especial centrat en el desenvolupament humà i donant una introducció general pels estudiants de primer any en pregària, Escriptura i Església. També dirigí petits grups d'estudiants que es trobaven regularment per la pregària i la discussió.[5] Durant aquest període al seminari aparegué una preocupació major relacionada amb la selecció dels seminaristes. Al seu Informe de Moderadors de Primer Any de 1991, Dew expressà una frustració real sobre que diversos estudiants no eren apropiats. Senyalà que «Aquí al Seminari només podem treballar amb aquells que ens són enviats.» Diversos, suggeria, ens són enviats amb qüestions per resoldre relatives a la identitat, sexualitat i l'alcohol. Aquests estudiants eren una pesada càrrega pel personal i tenien un impacte negatiu sobre els altres estudiants i en les dinàmiques de grup. Dew demanà que, en el futur, els directors diocesans de vocacions posessin una atenció particular en aquestes qüestions avaluant els possibles estudiants: un coneixement bàsic de la fe catòlica, estar familiaritzat amb la meditació, la pregària i l'Escriptura; una comoditat raonable amb l'afectivitat, una independència personal, comoditat social, curiositat intel·lectual, generositat i un desig genuí i una decisió lliure per entrar al seminari.[5]

Tasca de parròquia[modifica]

Dew estudià espiritualitat a l'Institut de Sant Anselm, a Kent (Regne Unit) entre 1991 i 1992. En tornar a Nova Zelanda va ser nomenat rector de la parròquia de Santa Anna a Newtown, Nova Zelanda, càrrec que ocupà entre 1993 i 1995.[4]

Carrera episcopal[modifica]

Va ser nomenat bisbe auxiliar de l'arquebisbat de Wellington el 31 de maig de 1995, als 47 anys. La notícia del seu nomenament havia estat anunciada a una gran congregació reunida per la Missa Crismal del 12 d'abril. «La notícia va ser rebuda amb un aplaudiment llarg i entusiasta».[6] Com que la catedral del Sagrat Cor no té espai per a la congregació prevista, va ser consagrat bise al Wellington Town Hall, que es va omplir. Va prendre com a lema Peace through Integrity (Pau per la Integritat).[6] Va ser nomenat Secretari de la Conferència Episcopal Neozelandesa i actuà com a representant d'aquesta al Consell Nacional per a Joves Catòlics.[4]

Arquebisbe[modifica]

Dew va ser nomenat arquebisbe coadjutor de Wellington el 24 de maig de 2004 i succeí Thomas Stafford Williams as com a arquebisbe de Wellinton el 21 de març de 2005.[4] Dew va ser nomenat coadjutor pel Papa Joan Pau II, a qui Dew considerava un amic i al seu discurs Dew sovint es referí a ell. Va celebrar la Missa a la capella privada del Papa i va dinar amb ell.[7] Dew assistí al Sínode de Bisbes sobre "L'Eucaristia: origen i objectiu de la Vida i Missió de l'Església" a l'octubre del 2005.[8] El 2012 el Papa Benet XVI el nomenà perquè servís com a pare sinodal per al Sínode a celebrar a l'octubre de 2012 sobre "La nova evangelització de la transmissió de la fe cristiana"[9] Va ser el "relator" per a un dels grups de parla anglesa a la Tercera Assemblea Extraordinària General del Sínode de Bisbes 2014 sobre els Possibilitats Pastorals de la Família al Context de l'Evangelització.[9] Creu que el Sínode és un intent de posar en acció la Col·legialitat[10] i que va conèixer "una mica millor" el Papa Francesc durant el sínode del 2014.[11] Dew és el President de la Conferència Episcopal Neozelandesa, ordinari militar de Nova Zelanda, Adjunt de la Conferència Episcopal pel Comitè Nacional per a Estàndards Professionals i per Finances i Moredador del Tribunal. El 2015 completà el termini com a President de la Federació de Conferències Episcopals d'Oceania (FCVCO),[4][12] que comprèn tots els bisbes catòlics a Nova Zelanda, Austràlia, Papua Nova Guineaa, Illes Salomó i de les illes del Pacífic (CEPAC).[9]

Cardenal[modifica]

El 14 de febrer de 2015, el Papa Francesc nomenà Dew com a cardenal, amb el títol de cardenal prevere de Sant'Ippolito[13] al consistori.[14][4][15][16] Seguia a un consistori amb tots els cardenals per "mostrar la reforma proposada de la Cúria romana".[15] John L. Allen, Jr., comentant el nomenament, senyalà que Dew és de perfil moderat dins de l'Església Catòlica.[17][18] El nomenament significa de Nova Zelanda té dos cardenals simultàniament, l'altre és Thomas Williams.[19] Els altres dos cardenals neozelandesos van ser Reginald Delargey i Peter McKeefry.

El 13 d'abril de 2015, Dew va ser nomenat membre de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles i del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians. Va participar en la 14a Assemblea Ordinària General del Sínode de Bisbes (4-25 d'octubre de 2015) sobre "La vocació i missió de la família a l'Església i al món contemporani."[20]

Opinions[modifica]

Un paio "kiwi"[modifica]

Dew ha recordat que l'anunci del seu nomenament com a cardenal va ser en les primeres hores del matí el 5 de gener de 2015 i va ser despertat als textos de felicitacions al seu telèfon mòbil. «Des de llavors no he rebut res més que amor i suport, missatges de felicitació. Cap a les 7 del matí, en la meva primera entrevista de ràdio del dia, vaig dir "jo soc un simple paio Kiwi." Des de llavors les paraules me les han repetit de nou sovint, però [encara] crec que això és cert.»[21]

Eucaristia[modifica]

Dew va aconseguir una certa importància en el Sínode dels Bisbes sobre "L'Eucaristia: font i cimal de la vida i la missió de l'Església" al Vaticà a l'octubre de 2005 quan va proposar que els catòlics divorciats tornats a casar han de poder rebre l'Eucaristia. Va dir que els bisbes tenen «el deure pastoral i l'obligació davant Déu de discutir i debatre la qüestió.» Va instar a l'assemblea de reconsiderar la prohibició de l'Església, referint-se a ella com una "font d'escàndol", afegint que «la nostra Església s'enriquiria si fóssim capaços de convidar als catòlics dedicats, actualment exclosos de l'Eucaristia, que tornessin a la taula del Senyor.»[8] Després d'aquest discurs de 2005, Dew va discutir el tema amb el cardenal Jorge Mario Bergoglio, arquebisbe de Buenos Aires (posteriorment el Papa Francesc).[18]

Acceptació[modifica]

Dew també va dir que «quin és el moment de jutjar les persones i els condemna, però perquè quedi clar el que diu l'Església, però de tal manera que sou acollits i acceptats».[18] «Quan els ensenyaments de l'Església s'expliquen en tal forma en què es diu que les persones que són intrínsecament desordenats o que estan vivint una mala vida, les persones senten que no poden assolir el llistó en lloc de ser una mica d'ajuda, suport i alè.» [10]

Cúria[modifica]

En relació amb la reforma de la Cúria, Dew ha dit que «li agradaria veure... les comunitats locals i els bisbes diocesans que fossin capaços de dialogar amb els bisbes de la cúria d'una manera que reflecteixi realment la col·legialitat» i que la «Cúria ha d'estar al servei de l'Església i la seva gent».[22]

El canvi climàtic i el tràfic de persones[modifica]

Poc abans del consistori del febrer de 2015, Dew va dir que hi havia dos qüestions clau que, amb el llavors designat cardenal Mafi de Tonga, l'altra nou nomenament d'Oceania, volia representar de Nova Zelanda i Oceania. Un d'ells era l'efecte del canvi climàtic al Pacífic Sud i l'altre era el problema del tràfic de persones en aquesta part del món.[23]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Peter Grace, "Elevation 'fabulous' for Central Hawke's Bay", NZ Catholic, 15 January 2015, p. 3.
  2. ↑ "New cardinal a modern thinker", The Wellingtonian, 15 January 2015, p. 10.
  3. ↑ Peter Grace, "Cardinal was known as a good prop forward", NZ Catholic, 15 January 2015, p. 2.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 "Archbishop of Wellington: Most Reverend John Atcherley Dew DD", Catholic Archdiocese of Wellington; retrieved 5 January 2015.
  5. ↑ 5,0 5,1 Peter Joseph Norris, Southernmost Seminary: The story of Holy Cross College, Mosgiel (1900-1997), Holy Cross Seminary, Auckland, 1999, pp. 104-111.
  6. ↑ 6,0 6,1 Michael O'Meeghan SM, Steadfast in hope: The Story of the Catholic Archdiocese of Wellington 1850-2000, Catholic Archdiocese of Wellington, Wellington, 2003, pp. 328-29.
  7. ↑ Hewitson, Michele «Wellington's new archbishop both diplomat and priest». New Zealand Herald [Auckland], 10-04-2005 [Consulta: 5 febrer 2015].
  8. ↑ 8,0 8,1 "Archbishop pleads for marginalised Catholics", Wel-Com. Arxivat 2015-01-06 a Wayback Machine. (Retrieved 6 January 2015)
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 "NZ bishops welcome news of John Dew's appointment", NZ Catholic, 15 January 2015, p. 2. (Retrieved 27 January 2015)
  10. ↑ 10,0 10,1 Christopher Lamb, "Red hats for a global Church", The Tablet, 8 January 2015 (Retrieved 11 January 2015)
  11. ↑ Michael Otto, "NZ gets a new cardinal", NZ Catholic, 15 January 2015, pp. 1,2.
  12. ↑ Profile Arxivat 2012-12-24 at Archive.is, press.catholica.va; accessed 18 January 2014.
  13. ↑ «Consistoro Ordinario Pubblico Del 14 Febraio 2015 Assegnazione Dei Titoli E Delle Diaconie Ai Nuovoi Cardinali». [Vatican website] [Consulta: 15 febrer 2015].
  14. ↑ «Pope Francis appoints 20 new cardinals». [BBC News] [Consulta: 15 febrer 2015].
  15. ↑ 15,0 15,1 «Pope Francis Angelus, Saint Peter's Square, Sunday, 4 January 2015». The Holy See, 04-01-2015. [Consulta: 23 gener 2015].
  16. ↑ "Kiwi named among Pope's new cardinals", NZ Herald, 5 January 2015. (Retrieved 5 January 2015)
  17. ↑ John L. Allen Jnr, "Francis reaches out to the margins in his picks for new cardinals" Arxivat 2016-01-30 a Wayback Machine., cruxnow.com, 4 January 2015; retrieved 6 January 2015.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 "Wellington Archbishop 'humbled' and surprised by cardinal appointment," ONE News, 5 January 2015 (see video) (Retrieved 6 January 2015)
  19. ↑ Peter Grace, "NZ has now had four cardinals", NZ Catholic, 15 January 2015, p. 2.
  20. ↑ Miranda, Salvador. «Dew, John Atcherley (1948-)». The Cardinals of the Holy Roman Church, 25-04-2015. [Consulta: 28 abril 2015].
  21. ↑ Mahony, Kate «Big welcome home for NZ's new cardinal». NZ Catholic, 461, 22 març 2015, 2015, pàg. 5.
  22. ↑ Michael Otto, "New Cardinal has high hopes for reform of Curia", NZ Catholic, 25 January 2015, No 457, p. 1. (Retrieved 27 January 2015)
  23. ↑ Scullion, Annette «New Cardinals: a voice for Oceania». Wel-Com, febrer 2015, p. 1 and 2 [Consulta: 8 febrer 2015]. Arxivat 8 de febrer 2015 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-02-08. [Consulta: 8 febrer 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Atcherley Dew


Precedit per:
-
Bisbe titular de Privata
1 d'abril de 1995 - 24 de maig de 2004 		Succeït per:
Jérôme Daniel Beau
Precedit per:
Thomas Stafford Williams
Arquebisbe metropolità de Wellington
des del 21 de març de 2005 		Succeït per:
al càrrec
Precedit per:
Thomas Stafford Williams
Ordinari militar de Nova Zelanda
des de l'1 d'abril de 2005 		Succeït per:
al càrrec
Precedit per:
Peter William Ingham
President de la Federació de les
conferències dels bisbes catòlics d'Oceania
abril de 2011 - maig de 2014 		Succeït per:
John Ribat, M.S.C.
Precedit per:
Denis George Browne
President de la Confèrencia Episcopal de Nova Zelanda
des del setembre de 2012 		Succeït per:
al càrrec
Precedit per:
-
Cardenal prevere de Sant'Ippolito
des del 14 de febrer de 2015 		Succeït per:
al càrrec
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=John_Atcherley_Dew&oldid=32527395»